La comunitat científica està obsessionada amb Mart. Des de
que jo sóc persona raonable, he vist per televisió imatges del planeta veí i he
escoltat infinitat d’hipòtesis sobre l’existència de vida marciana. Desprès de
concloure que Mart, com la Terra, té aigua, l’última investigació, publicada
per la revista Science, adverteix que l’entorn del planeta devia ser
molt més salat del que suportaria qualsevol ésser humà.
Però, per què aquesta mania experimental per determinar
l’habitabilitat fora del nostre Món?. Desprès de rumiar i rumiar sobre el tema,
he arribat a la conclusió de què l’ésser humà se sent sol en el cosmos
espacial, que necessita noves amistats i experimentar estils de vida diferents.
Fet que explicaria tanta depressió, tanta ansietat i tanta falta de realització
personal.
Els nostres veïns del planeta vermell eren una gent “muy
salada”, com els andalusos. Però no devien ser persones corrents, ja que a
nosaltres la sal només ens porta problemes de salut, com la hipertensió, o mal
de caps quotidians (si el mar fos dolç no tindríem problemes de sequera).
Però pensant en la preocupació de la NASA, que ara ha enviat
a Mart una excavadora anomenada Phoenix, crec que el principal instigador
del rebuig cap al nostre planeta és l’ex Vice-president dels Estats Units Al
Gore. Amb el seu discurs político-ecologista sobre el canvi climàtic, ha fet
que molts ciutadans estiguin interessants en canviar de residència i comprar-se
un chalet a les afores del planeta vermell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario